Avui en dia, hi ha aigua suficient per tothom però això no durarà per sempre ja que al ritme que anem la major part d'aigua dolça acabarà salada o bé per la contaminació o bé pels residus que es llençen en els rius o mars. A més a més cada vegada sóm més en el planeta que com a conseqüència en alguns moments la xarxa pública de subministrament es veu col·lapsada.
Gràcies a la tecnologia hi ha sistemes per recol·lectar aigua de la pluja per autoavastir-nos, però aquest no és un invent revolucionari ja que es va utilitzar a Mesopotàmia i a molts territoris aprop del mar mediterrani.
Aquests sistemes consten d'una àrea de captació al sostre de l'habitatge amb una certa inclinació per que l'aigua vagi als conductes aquests sostre no pot estar en contacte directe amb aïllants ja que contaminen l'aigua, aquests conductes porten l'aigua de l'àrea de captació fins a una depuradora la cual depurarà de l'aigua totes les substàncies grans i petites per tal que es pugui beure. El pas següent és emmagatzamar-la en un dipòsit per poder utilitzar quan es desitgi i l'últim pas és el sistema de control que regula quan el dipòsit està ple o buit i així subministrar aigua de la xarxa o del sitema recol·lector.
Aquests sistemes de captació presenten una sèrie de beneficis i pocs inconvenients. Alguns dels beneficis són el autoavastiment d'aigua de molt bona qualitat, no consumir aigua de la xarxa pública ja que en èpoques de sequía es tindrà aigua disponible per a tothom, estalviar molts diners en les factures de l'aigua i com sempre un inconvenient és el cost de la instal·lació que acostuma ser elevat encara que en uns anys l'amortitzis.
